Maria Mazzarello

Maria D. Mazzarello va néixer el 9 de maig de 1837 a Mornese (nord d'Itàlia). Era una noia alegre, senzilla, amable i forta a la vegada, entusiasta i molt treballadora. A més d'ajudar la seva mare en les feines de casa i cuidar dels seus germans (era la gran de 9), treballava amb el seu pare a la vinya i tenia temps per ajudar altres famílies del poble, ser catequista de la seva parròquia i fer grups festius amb les noies i joves de la seva població. Es va obrir a la fe acompanyada pels seus pares i pel seu savi director espiritual, don Domènec Pestarino.

Amb 15 anys es va inscriure a l'Associació de les Filles de Ma Immaculada i es va obrir a l'apostolat de les noies del poble. La greu malaltia de tifus que va agafar als 23 anys li va generar una forta ressonància espiritual: l'experiència de la fragilitat física, d’una banda la va portar a un abandonament més profund a Déu, i d’una altra la va impulsar a obrir un taller de costura per ensenyar a les noies el treball, l'oració i l'amor a Déu. Maria, encara convalescent de la malaltia, va tenir la visió d'un col·legi amb nombroses noies i joves i va sentir una veu que li deia: "A tu te les confio". Fou Maria, que li encomanava la missió.

Maria Mazzarello va desplegar la seva missió entre les noies més necessitades de la zona de Monferrato. Juntament amb altres amigues, les ensenyen a llegir, a escriure, a cosir, alhora que els proporcionen agradables i alegres esbarjos i els expliquen la bona notícia de l'Evangeli.

Contemporània a Don Bosco, el seu ideal era donar possibilitats a les noies perquè poguessin ser protagonistes del seu creixement, en una època en què la societat no facilitava a les joves l'accés a l'educació.

Gràcies a la intensa participació en els sagraments i sota la sàvia i il·luminadora guia de Don Pestarino, va fer grans progressos en la vida espiritual. En ocasió de la visita de Don Bosco a Mornese, el 7 d'octubre de 1864, va dir: "Don Bosco és un sant i jo ho sento".

El 5 d'agost de 1872, Don Bosco la va triar per iniciar l'Institut de les Filles de Maria Auxiliadora. Com a Superiora es va mostrar hàbil formadora i mestra de vida espiritual. Tenia el carisma de l'alegria serena, irradiava goig i implicava altres joves en l'entestament de dedicar-se a l'educació de la dona.

L'Institut naixia per donar resposta a les necessitats de les noies en plena Revolució Industrial. Don Bosco va voler que fos "monument viu de gratitud a Maria Auxiliadora", de qui, al final de la seva vida, va poder dir: "Ella ho ha fet tot". L'Institut es va desenvolupar ràpidament. A la seva mort, va deixar a les seves Filles una tradició educativa amarada de valors evangèlics: la recerca de Déu conegut a través d'una catequesi il·luminada i un amor ardent, la responsabilitat en el treball, la lleialtat i la humilitat, l'austeritat de vida i la joia de la pròpia entrega.

Va morir a Niça, Monferrato, el 14 de maig de 1881. Va ser beatificada el 20 de novembre de 1938 i canonitzada el 24 de juny de 1951. Les seves restes es veneren a la Basílica de Ma Auxiliadora a Torí. La seva festa se celebra el 13 de maig.